De petita, el seu joc preferit amb el seu amiguet de l’ànima, ja era jugar a crear i fer vestuaris per representar obres de teatre pels amiguets. Aquest joc anava lligat en la seva il·lusió i fantasia de ser ballarina, però tenia una mama que no li deixava anar a classes ni de ballet ni de música. Als 12 anys, cansada de demanar que li deixessin fer ballet i música, va acceptar en sortint de col·legi, anar a classes de modisteria, sastreria i patronatge. Als 14 anys, ja feia patrons i realitzava vestits, però deia: “mai faré de modista, ho vull per una altra història”.
Aquesta altra història del seu imaginari, era arribar en el seu actual treball de dissenyadora de vestuari artístic i estilisme personalitzat. Per exemple, teatre, dansa, ballet, cinema, circ i prêt-a-porter.
El seu estudi i aprenentage va haver de ser tot a nivell de classes particulars, ja que no estava regulat estudiar disseny i moda. Al estar-ho, va treure’s el títol. Mai ha volgut però, pertànyer ni formar part en mostres de passarel·la de prêt-a-porter, no està d’acord amb l’explotació que hi ha de transfons, tant a nivell de realització, que utilitzen com a treballadors, a persones i infants del mal anomenat tercer món, com també als models que per a donar una imatge determinada, no els importa que caiguin en anorèxia.
Després d’uns anys dedicant-se en aquest treball i haver preparat dues mostres de vestuari i no haver-les ni realitzat ni mostrat, ara, la tercera que ha creat i realitzat, sí, la mostrarà. No obstant, no ha volgut que fos el que s’entén un passarel·la normal de prêt-a-porter, sino una mostra del seu vestuari a nivell artístic com ho faria qualsevol altra artista, pintor, escultor, etc.
Els artistes que ha escollit per dissenyar i realitzar el seu vestuari basant-se amb les sensacions que li han fet sentir i la riquesa que li han aportat, intentarà expressar-ho i transmetre-ho en aquesta mostra de vestuari artístic i d’estilisme.
En aquest muntatge, també ha volgut dissenyar i realitzar vestuaris de xocolata, per ser aquesta, una débilité deliciosa i a nivell visual, al ser mostrada per models, la xocolata es transforma en una escultura en moviment.
Espero que us agradi la propera mostra...Elles?
