Maria Mercè Marçal poeta, es despulla d’ànima, cor, ment, des de les entranyes ens mostra la seva nuesa en la màxima puresa. Amb robes de gasa de seda natural transparent, aconseguiré no tapar la seva seductora i absorbent nuesa d’amor, desamor, oferiment, gaudiment, esqueixament de la carn?… Construir el poema de vestir despullant? Amb la suavitat de la roba de seda i la seva transparència sensual i suau. Aconseguiré, en el pensament, acaronar, com l’aire tebi de l’albada d'estiu, acarona un cos nu?…
Ho intentaré.